"L’avi Toni passava els dies a un hortet. Feia paners i senalles, i cordava cadires i banquets. Estimava les gloses. Les havia apreses oralment, i així les recitava. Tenia bona memòria i millor salut. Entenia el llenguatge de les plantes i tenia un do per cuidar-les. Mentre era allà cantava, i les flors, els arbres i els vesins dels hortals l’escoltaven o cantaven amb ell. Trenava paners, gloses i cançons com trenava lligams amb les persones.
La vida havia estat dura per a ell. El seu cor guardava records tristos: la por que va patir fins que el seu fill Llorenç va tornar de la segona guerra del Marroc, el mal de Pott d’en Tomeu, la pobresa, la fam, però sobretot la mort de la seva estimada dona. Aquests fets no havien tombat el seu caràcter obert que semblava viure per fer feliços els altres. Pensava que la seva recompensa era viure en un paradís. Era petit, sí, un hortet, però era el seu paradís. Tal vegada per aquesta naturalesa era estimat i valorat.
Al seu jardí hi havia roses, margarides, plantes enfiladisses, herbes medicinals. I molts de lliris de Sant Josep. (...).
S’alimentava dels fruits de l’hort. I quan el sol s’havia posat, agafava els paners i els ramells que havia collit a darrera hora, alguna verdureta per sopar i pujava cap al poble, acompanyat pels dos moixos i el canet, per dormir a ca seva. El canet i els moixos, quan veien els moviments de sortida, l’esperaven devora la barrera per seguir-lo. Carregat amb els paners plens de flors i verdures, partia amb els seus animalets.
Just arribar al carrer Nou, els fiets que jugaven fora s'afegien a la comitiva. Era una estampa pintoresca i màgica. En Toni, aquell homo alt i sec i carregat de paners —com sortit d'un quadro de Sorolla—, cantava i glosava mentre la gent que seia a la fresca el saludava. Va viure fins als vuitanta-quatre anys. Mai el va visitar cap doctor".
Conxa Pons. Solatges (2024)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada