"El 15 d’abril de 1934, a les vuit del matí, en Tomeu i na Juanita es van casar a l'església de Sant Bartomeu. Després de la breu cerimònia, ho van celebrar amb un convit de truita de patates, xocolata amb coca bamba i una copeta d’Anís del Mono.
Acabats de berenar, una galera els va dur as Mercadal. Van pujar al Toro a peu per donar gràcies a la Mare de Déu per haver-se trobat en el camí de la vida i poder fer realitat allò que tant anhelaven: viure junts i donar pas a tot el que estava reprimit des de feia tanta estona. Al vespre estaven convidats a sopar a ca sa tia Antònia. Era costum visitar a poc a poc tots els familiars, ties i concos. D'aquesta manera completarien la lluna de mel, tal com era viscuda aquells anys.
---
Un any després, en plena República, neix la primera filla, l'alegria dels seus pares, na Maria, al carrer Joan Gonyalons. De pell blanca, grassoneta i ulls blaus; va ser una joguina per als avis de la Sala. (...).
Aquell any va passar volant. Es demanava: «Com pot ser que sa vida sigui de cop tan agradable? Durarà?» Al cap de poc va esclatar la guerra".
Del llibre Solatges, Conxa Pons (2024)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada